jueves, marzo 08, 2007

Un amic d'aquells que varen morir abans de que poguessim néxier la majoria de nosaltres, va escriure:

I sipped my rye. The bartender cut up some limes and lemons and stored them in a big-mouthed jar.

The old couple in the booth had another round. She had her head on his shoulder now, her eyes half shut, her mouth dropped open. A fly circled slowly in the wet spot where my glass had sat. It lazed down close to it, its translucent wings blurred, then it landed and sampled some and rubbed its forefeet in appreciation.

A red-haired woman came into the bar and glanced around and saw me and came to the bar and sat two stools away.

She smiled and got out a long thin cigarette with a brown wrapper and looked in her purse, then turned towards me with the cigarette in her mouth, held in place by two fingers.

'Got a light?' she said.

Feia poc que, després d'una llarga malaltia, se li havia mort la dona, i justament en quedar vidu és quan va obligar al seu personatge més estimat, un tal Marlowe, a casar-se per a que donés voltes en rodó al voltant de les marques que deixen els gots.

Extracte del Poodle Springs de Raymond Chandler

domingo, marzo 04, 2007

El remordimiento

He cometido el peor de los pecados
que un hombre puede cometer. No he sido
feliz. Que los glaciares del olvido
me arrastren y me pierdan, despiadados.

Mis padres me engendraron para el juego
arriesgado y hermoso de la vida,
para la tierra, el agua, el aire, el fuego.
Los defraudé. No fui feliz. Cumplida

no fue su joven voluntad. Mi mente
se aplicó a las simétricas porfías
del arte, que entreteje naderías.

Me legaron valor. No fui valiente.
No me abandona. Siempre está a mi lado
La sombra de haber sido un desdichado

Jorge Luis Borges.

Via link.

Genial Borges pero ni caso. Seguid entretejiendo naderías sin límites y compartiendo las de los demás. :)

martes, febrero 27, 2007

Una porta.
Un vitrall translúcid.
La farola del carrer.
Aquells malucs a contrallum.

viernes, enero 26, 2007

El Marc m'ha passat aquest link. Aquesta gent proposa fer una recensió per cadascun dels contes que es troben en el llibre Nine Stories de Salinger. La idea és arribar a fer-ne "(3486784401=910)" !! Qui s'apunta?

La obra del misteriós Salinger la podeu trobar aquí.

jueves, enero 18, 2007

Este post sólo tiene por misión recordar a alguién, Madeleine, que escogió un buen día dejar de (mal)vivir. Esta Madeleine, según El País, resulta ser la Madeleine de Jacques Brel. La Madeleine que tanto hizo esperar a Jacques.

MADELEINE
Paroles et Musique: J. Brel/J. Corti/G. Jouannest 1962

Ce soir j'attends Madeleine
J'ai apporté du lilas
J'en apporte toutes les semaines
Madeleine elle aime bien ça
Ce soir j'attends Madeleine
On prendra le tram trente-trois
Pour manger des frites chez Eugène
Madeleine elle aime tant ça
Madeleine c'est mon Noël
C'est mon Amérique à moi
Même qu'elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Joël
Ce soir j'attends Madeleine
On ira au cinéma
Je lui dirai des "je t'aime"
Madeleine elle aime tant ça

Elle est tellement jolie
Elle est tellement tout ça
Elle est toute ma vie
Madeleine que j'attends là

Ce soir j'attends Madeleine
Mais il pleut sur mes lilas
Il pleut comme toutes les semaines
Et Madeleine n'arrive pas
Ce soir j'attends Madeleine
C'est trop tard pour le tram trente-trois
Trop tard pour les frites d'Eugène
Et Madeleine n'arrive pas
Madeleine c'est mon horizon
C'est mon Amérique à moi
Même qu'elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Gaston
Mais ce soir j'attends Madeleine
Il me reste le cinéma
Je lui dirai des "je t'aime"
Madeleine elle aime tant ça

Elle est tellement jolie
Elle est tellement tout ça
Elle est toute ma vie
Madeleine qui n'arrive pas

Ce soir j'attendais Madeleine
Mais j'ai jeté mes lilas
Je les ai jetés comme toutes les semaines
Madeleine ne viendra pas
Ce soir j'attendais Madeleine
C'est fichu pour le cinéma
Je reste avec mes "je t'aime"
Madeleine ne viendra pas
Madeleine c'est mon espoir
C'est mon Amérique à moi
Sûr qu'elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Gaspard
Ce soir j'attendais Madeleine
Tiens le dernier tram s'en va
On doit fermer chez Eugène
Madeleine ne viendra pas

Elle est tellement jolie
Elle est tellement tout ça
Elle est toute ma vie
Madeleine qui ne viendra pas

Demain j'attendrai Madeleine
Je rapporterai du lilas
J'en rapporterai toute la semaine
Madeleine elle aimera ça
Demain j'attendrai Madeleine
On prendra le tram trente-trois
Pour manger des frites chez Eugène
Madeleine elle aimera ça
Madeleine c'est mon espoir
C'est mon Amérique à moi
Tant pis si elle est trop bien pour moi
Comme dit son cousin Gaspard
Demain j'attendrai Madeleine
On ira au cinéma
Je lui dirai des "je t'aime"
Madeleine elle aimera ça


Via paroles.net.

sábado, diciembre 16, 2006

Aquí va una reseña del último(?) trabajo de traducción de Àlex. La podeis encontrar en el suplemento Babelia de El País de hoy.

La vida de los Python

La muy bien ilustrada autobiografía de los Monty Python- "inapelablemente destinadas a las listas de ventas", según sus integrantes- es hilarante como cabía esperar. Repasa su trayectoria desde que se conocen, "fingen madurar", "aspiran al estrellato" y triunfan, e incluso se plantean la muerte. R.B.

Monty Python, la autobiografia de los Monty Python. Traducción de Àlex Gibert. Global Rhythm. Barcelona, 2006. 360 pàginas. 50 Euros.

También en la vanguardia.
Para echarse unas risas ir a allá.

sábado, diciembre 02, 2006

“And there is something unpleasant about their happiness, something lacking in warmth. There is nothing sunny in the sun; it’s more like a hot moon. Their happiness radiates unwholesomeness because it emanates from an unnatural source, not from real life.”

Wallace Stevens

Via
link

sábado, noviembre 25, 2006


Trenta anys de ma vida volaren de pressa,
i encara no manca
penjat a la branca
un tros de la corda de l'engrosadora
com trista penyora
despulla podrida d'un món esbocat...
Faune mutilat
brollador eixut
jardí desolat
de ma joventut.

La Relíquia, Joan Alcover (fragment)
(texte complet del vers, en una versió maldestre aquí)

martes, noviembre 21, 2006

"Pero lo que me escamó fue su calzado. Esas zapatillas de tenis de la casa Victoria, sin cordones y con la lengüeta levantada, son toda una bomba semántica. ¿Conocisteis en Portugal las zapatillas Victoria? A mí me disgustaba su blandura, esa manera de llevarlas con el talón plegado, a modo de pantuflas; el que las calzaba proclamaba: "Estoy inerme, no voy a luchar ni defenderme, estoy seguro de que el mundo será clemente con mi pachorra". Eran menos un calzado que una bandera de rendición incodicional, signo de gente que viene a visitarte y se sienta en el suelo usando el sillón como respaldo, gente anarcoide, en el fondo inofensiva y fácilmente recuperable para el sistema..."

Turistas del Ideal, Ignacio Vidal-Folch.
Ed. Destino (2005)

jueves, noviembre 16, 2006

"Cada año el trovador publicaba un disco con diez o doce nuevas canciones, desbordantes de hombres abandonados, de borracheras y soledades, de mujeres crueles y putas de tierno corazón, un mundo de antihéroes y sentimientos tópicos tan confortable como el de las novelas del Cóndor, pero menos ideologizado y por consiguiente más accesible y popular; y así iba aumentado alegremente el ruido del mundo."

Turistas del Ideal, Ignacio Vidal-Folch.
Ed. Destino (2005)