No la miris

No la miris. Et dic que no la miris. Seràs tossut. Ja està. Ja t'ha tornat a enganxar mirant-li el melic. Ja ho entenc ja; aquest piercing està massa ben posat com per ignorar-lo. Però qui et manava mirar-la? Amb la feina que tens i deixes que els ocellets que tens el cap esvalotin les teves hormones. Vaja! Ara s'aixeca per anar al lavabo. Ara si que no podràs evitar fer-li una bona ullada. Ja sé que ho fas amb molta discreció o, almenys, amb molta més que altres companys de feina. Ja sé que, de vegades, et mira de reüll però, noi, aguanta com un home. Que el seu somriure et mata, que les seves sortides et descol·loquen... Collonades! Em dius que t'encisa com vessa el cafè per tot arreu cada cop que es vol fer un cafè amb gel, o com es puja les ulleres quan li llisquen pel nas, o, fins i tot, quan es fa un cigarret amb aquella parsimònia gairebé litúrgica. Doncs noi, aquí ja no puc fer-hi més. Estàs fotut. Ben fotut.