Luna en el agua
Toco tu boca, con un dedo toco el borde de tu boca...jueves, julio 27, 2006
Ma che cos’è questo lampo di felicità che mi da forza, vita?
Vi domando scusa dolcissime creature non avevo capito, non sapevo. Com’è giusto accettarvi, amarvi.
E come è semplice, Luisa.
Mi sento come liberato tutto mi sembra buono, tutto ha un senso, tutto è vero.
Ah come vorrei sapermi spiegare. Ma non so dire.
Ecco tutto ritorna come era prima, tutto è di nuovo confuso. Ma questa confusione sono io. Io come sono non come vorrei essere. E non mi fa più paura dire la verità quella che non ho ancora trovato. Solo così mi sento vivo e posso guardare i tuoi occhi fedeli senza vergogna.
È un festa la vita viviamola insieme.
Non so dirti altro Luisa ne a te ne agli altri.
Accettami così se puoi. È l’unico modo per tentare di trovarci.
Monólogo final de Guido Anselmi (Marcello Mastroianni) en "Otto e mezzo" de Federico Fellini.
¿Hay por ahí alguna alma caritativa que quiera traducirlo al castellano?
Encontrado en el blog MateoVitolo.com
28-7-2006: Gràcies a la Júlia per aquesta traducció al català:
Què és aquest llamp de felicitat que em dona força, vida? Us demano perdó, dolcíssimes criatures. No ho havia entès, no ho sabia. Com n’és de just acceptar-vos, estimar-vos. I com n’és de simple, Luisa. Em sento com alliberat, tot em sembla bé, tot té un sentit, tot és veritat. Ah, com voldria saber-me explicar. Però no ho se dir. I ara tot torna a ser com era abans, tot és de nou confús. Però aquesta confusió soc jo. Jo tal com sóc, no com voldria ser. I no em fa més por dir la veritat, aquella que encara no he trobat. Nomes així em sento viu i puc mirar als teus ulls fidels sense vergonya. És una festa la vida, visquem-la junts. No sé dir-te res mes Luisa, ni a tu ni als altres. Accepta’m així si pots. Es la única manera per intentar retrobar-nos.
30-7-2006: Gracias a Silvana por la traducción al castellano.
¿Pero qué es este relámpago de o esta súbita felicidad que me da fuerza, vida? Os pido disculpas, dulcísimas criaturas, no sabía cuán acertado es aceptaros, amaros. Y cuán simple es,Luisa. Me siento como liberado, todo me parece bueno, todo tiene un sentido, todo es verdadero. Ah, cómo quisiera saber explicarme, pero no se cómo decirlo. "Ecco" todo vuelve a ser como lo era antes, todo vuelve a ser confuso.Pero esta confusión, soy yo. Yo, como soy, no como me gustaría ser. Y no me da miedo decir la verdad, aquella que no he encontrado todavía. Solo así me siento vivo y puedo mirar tus ojos fieles sin vergüenza. Es una fiesta la vida, vivámosla juntos. No se qué más decir, Luisa, ni a tí, ni a los demás. Acéptame así, si puedes. Es el único modo de intentar encontrarnos.
miércoles, julio 26, 2006
viernes, julio 21, 2006
No la miris
No la miris. Et dic que no la miris. Seràs tossut. Ja està. Ja t'ha tornat a enganxar mirant-li el melic. Ja ho entenc ja; aquest piercing està massa ben posat com per ignorar-lo. Però qui et manava mirar-la? Amb la feina que tens i deixes que els ocellets que tens el cap esvalotin les teves hormones. Vaja! Ara s'aixeca per anar al lavabo. Ara si que no podràs evitar fer-li una bona ullada. Ja sé que ho fas amb molta discreció o, almenys, amb molta més que altres companys de feina. Ja sé que, de vegades, et mira de reüll però, noi, aguanta com un home. Que el seu somriure et mata, que les seves sortides et descol·loquen... Collonades! Em dius que t'encisa com vessa el cafè per tot arreu cada cop que es vol fer un cafè amb gel, o com es puja les ulleres quan li llisquen pel nas, o, fins i tot, quan es fa un cigarret amb aquella parsimònia gairebé litúrgica. Doncs noi, aquí ja no puc fer-hi més. Estàs fotut. Ben fotut.
No la miris. Et dic que no la miris. Seràs tossut. Ja està. Ja t'ha tornat a enganxar mirant-li el melic. Ja ho entenc ja; aquest piercing està massa ben posat com per ignorar-lo. Però qui et manava mirar-la? Amb la feina que tens i deixes que els ocellets que tens el cap esvalotin les teves hormones. Vaja! Ara s'aixeca per anar al lavabo. Ara si que no podràs evitar fer-li una bona ullada. Ja sé que ho fas amb molta discreció o, almenys, amb molta més que altres companys de feina. Ja sé que, de vegades, et mira de reüll però, noi, aguanta com un home. Que el seu somriure et mata, que les seves sortides et descol·loquen... Collonades! Em dius que t'encisa com vessa el cafè per tot arreu cada cop que es vol fer un cafè amb gel, o com es puja les ulleres quan li llisquen pel nas, o, fins i tot, quan es fa un cigarret amb aquella parsimònia gairebé litúrgica. Doncs noi, aquí ja no puc fer-hi més. Estàs fotut. Ben fotut.
martes, julio 18, 2006
M’han fet arribar comentaris de desaprovació pel segon punt del meu comentari sobre el post del Jordi. El punt és el que diu que "La història, per moltes i tristes raons, nega la teva afirmació sobre la superioritat poètica del català sobre el castellà."
Haig de reconèixer que he estat desafortunat en la forma (i potser en el fons també) però deixeu-me tornar a formular el que volia dir. Jo no crec en la superioritat poètica d’una (de qualsevol) llengua sobre una altra. I això és el que volia dir. Punt. Parlant de la història, volia transmetre que hi ha molta més literatura en llengua castellana que no pas en catalana; inferint- erròniament- així que la quantitat feia la qualitat. I això és absurd. Ho sé.
Feta la puntualització, voldria dir que la meva intenció al crear “luna en el agua” era desar d’una manera estructurada i pública aquells poemes, textos, extractes d’articles, qualsevol text en definitiva que m’hagués emocionat i això precisament és el que vull promoure des d’aquí a tots els que participeu (gràcies!). I el que vull també és que, en la mesura de lo possible, s’enviï el text en la versió original i, si és possible, adjuntant-hi una traducció a una o més de les llengües més utilitzades (Català i castellà principalment però també l’anglès i el francès).
Espero que us agradi molt aquest blog i seguiu participant-hi que això només acaba de començar!
viernes, julio 14, 2006
“Cuando César entró en el senado, los senadores se pusieron de pie en señal de respeto y los secuaces de Bruto ocuparon los asientos que rodeaban por detrás la silla de César. […] Tras haber tomado asiento, César fue desestimando peticiones, mas como ellos insistieran con mayor empeño se mostró indignado con cada uno de ellos, hasta que Tilio le cogió por la toga con, ambas manos y se la desabrochó del cuello. Esta era la señal convenida para el momento del asalto. […] quienes estaban preparados de antemano para el magnicidio desenvainaron cada uno su espada, y César, rodeado por todas partes adonde pudiera dirigirse se vio alcanzado por golpes de puñal dirigidos contra su rostro y su cara, acorralado como una fiera salvaje hasta ser destrozado a manos de todos ellos. […] Se dice que recibió veintitrés puñaladas; incluso varios de los asesinos fueron heridos por sus propios compañeros, al buscar todos ellos asestar su golpe en un solo cuerpo.”
Vidas Paralelas
Plutarco
Inmortalidad II
"Bar del Infierno" de Alejandro Dolina
(...) el propio Emperador era entendido en la práctica del huan-ching-nao, que consistía, en el caso de los varones, en evitar la culminación sexual para retener en su cuerpo todo el ching o energía. A la vez, era deseable que la compañera asumiese la actitud inversa, es decir, que liberara su energía tantas veces como fuera posible. llegado el caso, convenía ir cambiando de compañera. (...)
Amar a mil doscientas mujeres
hospitalarias y complacientes
fue siempre más fácil
que amar a una
que se niega a la cópula con obstinación.
La preferencia
es lo que mata,
la obstinada preferencia
por alguien.
Un verdadero inmortal
no distingue una amante de otra.
"Bar del Infierno" de Alejandro Dolina
(...) el propio Emperador era entendido en la práctica del huan-ching-nao, que consistía, en el caso de los varones, en evitar la culminación sexual para retener en su cuerpo todo el ching o energía. A la vez, era deseable que la compañera asumiese la actitud inversa, es decir, que liberara su energía tantas veces como fuera posible. llegado el caso, convenía ir cambiando de compañera. (...)
Amar a mil doscientas mujeres
hospitalarias y complacientes
fue siempre más fácil
que amar a una
que se niega a la cópula con obstinación.
La preferencia
es lo que mata,
la obstinada preferencia
por alguien.
Un verdadero inmortal
no distingue una amante de otra.
lunes, julio 10, 2006
domingo, julio 09, 2006
Aus "Neue Gedichte" (1907) von Rainer Maria Rilke
Liebes-Lied
Liebes-Lied
Wie soll ich meine Seele halten, daß
sie nicht an deine rührt? Wie soll ich sie
hinheben über dich zu andern Dingen?
Ach gerne möchte ich sie bei irgendwas
Verlorenem im Dunkel unterbringen
an einer fremden stillen Stelle, die
nicht weiterschwingt, wenn deine Tiefen schwingen.
Doch alles, was uns anrührt, dich und mich,
nimmt uns zusammen wie ein Bogenstrich,
die aus zwei Saiten eine Stimme zieht.
Auf welches Instrument sind wir gespannt?
Und welcher Geiger hat uns in der Hand?
O süßes Lied.
-------------------------------------------
traducción al español, versión libre de Silvana Luna del original en alemán:
"Poemas Nuevos" (1907, Rainer Maria Rilke)
------------------------------------------
"Canción de amor"
------------------------------------------
¿Cómo quieres que contenga mi alma, que
resista tocar la tuya? ¿cómo podría
elevarla por sobre tí hacia todo lo demás?
------------------------------------------
Ah, quisiera tanto ubicarla junto a algo cualquiera
perdido en lo oscuro
de un quedo lugar desconocido, que
no vibre cuando tus profundidades vibran
-------------------------------------------
Mas, todo lo que nos conmueve, a ti y a mí,
nos une, como dos cuerdas
que, bajo el arco de un violín,
como una sola voz, suenan.
-----------------------------------------
...A qué instrumentos estamos tensados?
...qué violinista nos tienen en sus manos?
Oh, canción dulcísima.
----------------------------------------
translation: Love Song
How shall I hold on to my soul, so that
it does not touch yours? How shall I lift
it gently up over you on to other things?
I would so very much like to tuck it away
among long lost objects in the dark,
in some quiet, unknown place, somewhere
which remains motionless when your depths resound.
And yet everything which touches us, you and me,
takes us together like a single bow,
drawing out from two strings but one voice.
On which instrument are we strung?
And which violinist holds us in his hand?
O sweetest of songs.
How shall I hold on to my soul, so that
it does not touch yours? How shall I lift
it gently up over you on to other things?
I would so very much like to tuck it away
among long lost objects in the dark,
in some quiet, unknown place, somewhere
which remains motionless when your depths resound.
And yet everything which touches us, you and me,
takes us together like a single bow,
drawing out from two strings but one voice.
On which instrument are we strung?
And which violinist holds us in his hand?
O sweetest of songs.
sábado, julio 08, 2006
- Dis voir, Ben, est-ce que tu pourrais me dire pourquoi cette saloperie de participe passé s’accorde avec ce connard de C.O.D. quand il est placé avant cet enfoiré d’auxiliaire être ?
- « Avoir », Jérémy, devant l’auxiliaire « avoir ».
- Si tu préfères. Théo est pas foutu de m’expliquer.
- Moi, la mécanique… fait Théo avec un geste évasif.
Et j’explique, j’explique la bonne vieille règle en déposant un paternel baiser sur chaque front. C’est que, voyez-vous, jadis, le participe s’accordait avec le C.O.D., que celui-ci fût placé avant ou après l’auxiliaire avoir. Mais les gens rataient si souvent l’accord quant il était placé après, que le législateur grammatical mua cette faute en règle. Voilà. C’est ainsi. Les langues évoluent dans le sens de la paresse. Oui, oui, « déplorable ».
- « Avoir », Jérémy, devant l’auxiliaire « avoir ».
- Si tu préfères. Théo est pas foutu de m’expliquer.
- Moi, la mécanique… fait Théo avec un geste évasif.
Et j’explique, j’explique la bonne vieille règle en déposant un paternel baiser sur chaque front. C’est que, voyez-vous, jadis, le participe s’accordait avec le C.O.D., que celui-ci fût placé avant ou après l’auxiliaire avoir. Mais les gens rataient si souvent l’accord quant il était placé après, que le législateur grammatical mua cette faute en règle. Voilà. C’est ainsi. Les langues évoluent dans le sens de la paresse. Oui, oui, « déplorable ».
viernes, julio 07, 2006
Regina Spektor Ghost Of Corporate Future
via: Paulina.
A man walks out of his apartment,
It is raining, he's got no umbrella
He starts running beneath the awnings,
Trying to save his suit,
Trying to save his suit.
Trying to dry, and to dry, and to dry but no good
When he gets to the crowded subway platform,
He takes off both of his shoes
He steps right into somebody's fat loogie
And everyone who sees him says, "Ew."
Everyone who sees him says, "Ew."
But he doesn't care,
'Cause last night he got a visit from the
Ghost of Corporate Future
The ghost said, "Take off both your shoes
Whatever chances you get
Especially when they're wet."
He also said,
"Imagine you go away
On a business trip one day
And when you come back home,
Your children have grown
And you never made your wife moan,
Your children have grown
And you never made your wife moan."
"And people make you nervous
You'd think the world is ending,
And everybody's features have somehow started blending
And everything is plastic,
And everyone's sarcastic,
And all your food is frozen,
It needs to be defrosted."
"You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending right now.
You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending right now."
"Well maybe you should just drink a lot less coffee,
And never ever watch the ten o'clock news,
Maybe you should kiss someone nice,
Or lick a rock,
Or both."
"Maybe you should cut your own hair
'Cause that can be so funny
It doesn't cost any money
And it always grows back
Hair grows even after you're dead"
"And people are just people,
They shouldn't make you nervous.
The world is everlasting,
It's coming and it's going.
If you don't toss your plastic,
The streets won't be so plastic.
And if you kiss somebody,
Then both of you'll get practice."
"The world is everlasting
Put dirtballs in your pocket,
Put dirtballs in your pocket,
And take off both your shoes.
'Cause people are just people,
People are just people,
People are just people like you.
People are just people,
People are just people,
People are just people like you."
The world is everlasting
It's coming and it's going
The world is everlasting
It's coming and it's going
It's coming and it's going
It is raining, he's got no umbrella
He starts running beneath the awnings,
Trying to save his suit,
Trying to save his suit.
Trying to dry, and to dry, and to dry but no good
When he gets to the crowded subway platform,
He takes off both of his shoes
He steps right into somebody's fat loogie
And everyone who sees him says, "Ew."
Everyone who sees him says, "Ew."
But he doesn't care,
'Cause last night he got a visit from the
Ghost of Corporate Future
The ghost said, "Take off both your shoes
Whatever chances you get
Especially when they're wet."
He also said,
"Imagine you go away
On a business trip one day
And when you come back home,
Your children have grown
And you never made your wife moan,
Your children have grown
And you never made your wife moan."
"And people make you nervous
You'd think the world is ending,
And everybody's features have somehow started blending
And everything is plastic,
And everyone's sarcastic,
And all your food is frozen,
It needs to be defrosted."
"You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending right now.
You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending,
You'd think the world was ending right now."
"Well maybe you should just drink a lot less coffee,
And never ever watch the ten o'clock news,
Maybe you should kiss someone nice,
Or lick a rock,
Or both."
"Maybe you should cut your own hair
'Cause that can be so funny
It doesn't cost any money
And it always grows back
Hair grows even after you're dead"
"And people are just people,
They shouldn't make you nervous.
The world is everlasting,
It's coming and it's going.
If you don't toss your plastic,
The streets won't be so plastic.
And if you kiss somebody,
Then both of you'll get practice."
"The world is everlasting
Put dirtballs in your pocket,
Put dirtballs in your pocket,
And take off both your shoes.
'Cause people are just people,
People are just people,
People are just people like you.
People are just people,
People are just people,
People are just people like you."
The world is everlasting
It's coming and it's going
The world is everlasting
It's coming and it's going
It's coming and it's going
via: Paulina.
jueves, julio 06, 2006
"Valentina lo escuchaba cerrando los ojos. Despacio, coincidiendo con lo que él acababa de decir, entreveía algo detrás, algo que al principio no era sino un hueco, una inquietud. Se sentía demasiado dichosa en ese momento para tolerar que la menor falla se inmiscuyera en esa hora perfecta y pura en la que ambos se habían amado sin otro pensamiento que el de no querer pensar. Pero tampoco podía impedirse entender las palabras de Adriano. Medía de pronto la fragilidad de esa situación turística bajo un techo prestado, entre sábanas ajenas, amenazados por guías ferroviarias, itinerarios que llevaban a vidas diferentes, a razones desconocidas y probablemente antagónicas como siempre."
Nueva visita a Venecia
Julio Cortázar
Nueva visita a Venecia
Julio Cortázar
martes, julio 04, 2006
Enees sortint de Troya, Federico Barocci. 1598.
El llibre de la setmana
LA ENEIDA de Virgili
Virgili fou un autor romà del segle I A.C. Abans de morir va deixar escrit que desitjava que ‘La Eneida’, la seva obra principal, fos cremada el dia del seu funeral, ja que considerava que no estava acabada i necessitava una forta revisió. Per sort o per desgràcia, l’emperador August va complir totes les voluntats de Virgili, menys aquesta última.
‘La Eneida’ és un poema èpic a l’estil de ‘L’Odissea’ i ‘La Iliada’; lectura obligada pels amants dels clàssics grecs i romans.
Argument de l’obra:
Virgili ens parla dels Ulisses, Aquil.les, Hèctor i Paris; herois tots ells de la famosa guerra de Troya. Però el protagonista no és altre que Enees, el troyà més valerós després del gran Hèctor.
En la primera part de l’obra, aquest guerrer protegit de Venus aconsegueix escapar al desastre de Troya i s’embarca junt amb la seva família i alguns amics fidels à la recerca d’una nova terra on poder-se establir i fondar una nova comunitat. Desprès de diverses peripècies al més pur estil de ‘L’Odissea’, arriba a les costes del Lacio.
En aquest punt es desencadena una terrible guerra contra els etruscs de la regió, degut a un conflicte d’interessos per veure qui es casaria amb la filla del rei etrusc. Mentre uns continuen reben la benedicció de la deessa Venus, els altres són ajudats per la seva eterna i gelosa rival, Juno. Es repeteixen doncs en aquesta segona part els elements més importants de ’La Iliada’.
Alguns estudiosos han acusat Virgili de ‘plagiar’ Homèr, degut justament als punts en comú de ‘La Eneida’ amb ‘L’Odissea’ i ‘La Iliada’, junt amb l’estil utilitzat i les metàfores emprades.
Si ja heu llegit les obres d’Homèr, us recomano aquest llibre, com us recomano qualsevol dels clàssics grecs i/o llatins. Si encara no coneixeu els treballs d’Ulisses, podeu llençar-vos a la lectura de La Eneida a títol de resum introductori.
Jo he llegit una traducció literal en castellà una mica fluixa. Si us podeu aconseguir una versió en català segur que farà més goig; a priori el català és presta millor a la poesia.
lunes, julio 03, 2006
Distància
Un bri d'ironia [...] farà més suportable la soledat.
Joan Garí Senyals de fum (2006)
Un bri d'ironia [...] farà més suportable la soledat.
Joan Garí Senyals de fum (2006)
Archivos
04/01/2004 - 05/01/2004 05/01/2004 - 06/01/2004 06/01/2004 - 07/01/2004 09/01/2004 - 10/01/2004 10/01/2004 - 11/01/2004 11/01/2004 - 12/01/2004 12/01/2004 - 01/01/2005 03/01/2005 - 04/01/2005 04/01/2005 - 05/01/2005 05/01/2005 - 06/01/2005 07/01/2005 - 08/01/2005 08/01/2005 - 09/01/2005 09/01/2005 - 10/01/2005 10/01/2005 - 11/01/2005 11/01/2005 - 12/01/2005 12/01/2005 - 01/01/2006 01/01/2006 - 02/01/2006 02/01/2006 - 03/01/2006 03/01/2006 - 04/01/2006 04/01/2006 - 05/01/2006 05/01/2006 - 06/01/2006 06/01/2006 - 07/01/2006 07/01/2006 - 08/01/2006 08/01/2006 - 09/01/2006 09/01/2006 - 10/01/2006 10/01/2006 - 11/01/2006 11/01/2006 - 12/01/2006 12/01/2006 - 01/01/2007 01/01/2007 - 02/01/2007 02/01/2007 - 03/01/2007 03/01/2007 - 04/01/2007 04/01/2007 - 05/01/2007 05/01/2007 - 06/01/2007 06/01/2007 - 07/01/2007 07/01/2007 - 08/01/2007 08/01/2007 - 09/01/2007 10/01/2007 - 11/01/2007 11/01/2007 - 12/01/2007 02/01/2008 - 03/01/2008 03/01/2008 - 04/01/2008 04/01/2008 - 05/01/2008 05/01/2008 - 06/01/2008 06/01/2008 - 07/01/2008 07/01/2008 - 08/01/2008 08/01/2008 - 09/01/2008 09/01/2008 - 10/01/2008 10/01/2008 - 11/01/2008 12/01/2008 - 01/01/2009 01/01/2009 - 02/01/2009 02/01/2009 - 03/01/2009 03/01/2009 - 04/01/2009 04/01/2009 - 05/01/2009 05/01/2009 - 06/01/2009 06/01/2009 - 07/01/2009
Suscribirse a Entradas [Atom]