Amb l'excusa de què marxo a vietnam i cambodia de vacances, he reprès un d'aquells llibres que un té pendent des de fa temps i que, per un motiu o altre, s'havia quedat ben desat agafant pols. El llibre en qüestió és The quiet american d'en Graham Greene; un autor del que m'hi sento aprop (i no em pregunteu el perquè). Doncs bé, ha estat començar el llibre i patapam. Guaiteu:

"I shut my eyes and she was again the same as she used to be: she was the hiss of steam, the clink of a cup, she was a certain hour of the night and the promise of rest"

Tinc la impressió que tornareu a veure algun altre fragment d'aquest llibre.

Lluny, creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluent com vidre, tornassolada com vidre, d’una matèria molt semblant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys corrents de l’amor, ni l’aigua en el punt de la set, és a dir, res d’aquest món no es pot comparar al plaer que regala mirar la flor -l’has de mirar estirat per terra-, ni al moment en què el sol de posta la fa cantar. A vegades hi ha deu persones estirades per terra, esperant, amb un desig malsà, amb ulls glaçats, que canti la flor. Els dies són massa blancs, les nits massa fosques… El terreny, lleugerament en pendís, acaba en precipici sec arran d’un golf. La flor canta i adorm. Adormits com una fulla, els homes rodolen avall i van a parar a l’aigua on, després d’una caiguda vertical de cent vint-i-quatre metres, moren amb la boca oberta i amb les dents trencades. El peix forquilla els forada i se’ls comença a menjar de dins estant.

Flor felicitat, Mercè Rodoreda
Del llibre Viatges i flors, 1980

A live version of Hallelujah by Jeff Buckley:

I don't normally post business or tech stuff here but, hey, this is brilliant:

"I need to be really clear: pushing through the Dip and becoming the best in the world at what you do is in fact the key to success. But (and it's a big but), if you're required to become someone you're not, or required to mutate your brand into one that's ultimately a failure in order to do so, you're way better off quitting instead."


Found in seth godin's blog

A veces, lo mejor de ciertos libros está en las citas que encuentras al inicio de cada capítulo. Esto es lo que me ha sucedido con Elogio a la lentitud de Carl Honoré, 2004; un libro que nos ilumina sobre las bondades de una vida más slow.

La cita es de Le droit à la paresse, Paul Lafargue (1883):

"Les ouvriers ne peuvent-ils donc comprendre qu’en se surmenant de travail, ils épuisent leurs forces et celles de leur progéniture ; que, usés, ils arrivent avant l’âge à être incapables de tout travail ; qu’absorbés, abrutis par un seul vice, ils ne sont plus des hommes, mais des tronçons d’hommes ; qu’ils tuent en eux toutes les belles facultés pour ne laisser debout et luxuriante que la folie furibonde du travail ?"

Avui he acabat el llibre Contra la desnudez(2007) de n' Oscar Tusquets Blanca . Es tracta d'un molt recomanable i desenfadat assaig sobre les representacions de cossos nus en l'art al llarg de la història; afegint -hi reflexions sobre l'erotisme i estètica i farcit de dibuixos, pintures, fotografies i escultures de tot tipus. Aquí va un dibuix del Klimt:

trobat a eroticadrawings.com

The ministry if the Silly Walks

'Leave the gun, take the cannoli.'
Clemenza

"The Godfather" , 1972

A voltes t'enyoro
Mala dona
Enamorat em tens
Tros de pendó
'Locura de amor' diu el poeta
Luxuria sento jo
Envoltat d'un tel de foc
Resto prest als teus favors

	delejar conjugació
	[1865; de deler]
	[envejar ] v 1 intr Patir deler per alguna cosa. Ja t'ho donaré: no delegis.
	2 tr Anhelar, desitjar ardentment.