Amb l'excusa de què marxo a vietnam i cambodia de vacances, he reprès un d'aquells llibres que un té pendent des de fa temps i que, per un motiu o altre, s'havia quedat ben desat agafant pols. El llibre en qüestió és The quiet american d'en Graham Greene; un autor del que m'hi sento aprop (i no em pregunteu el perquè). Doncs bé, ha estat començar el llibre i patapam. Guaiteu:

"I shut my eyes and she was again the same as she used to be: she was the hiss of steam, the clink of a cup, she was a certain hour of the night and the promise of rest"

Tinc la impressió que tornareu a veure algun altre fragment d'aquest llibre.