”Fins i tot en els nostres somnis hi ha dolors que no es poden oblidar, cauen gota a gota sobre el cor, fins que, en la nostra pròpia desesperació, en contra de la nostra voluntat, ve la saviesa per la terrible gràcia de Déu”
i
“Que hem de patir, patir fins a la veritat.
No podem dormir, i gota a gota al cor
torna el dolor del dolor recordat
i resistim, però també arriba la maduresa.
Dels déus entronitzats al impressionant banc de rem
arriba un amor violent”
d'Èsquil
