abellir conjugació
	[de bell]
	v 1 intr Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.
	2 pron Tornar-se benvolent envers alguna cosa; endolcir-se. S'abellí fàcilment a fer-ho.
	3 abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.

Que maco, no? Via Marc i enciclopèdia catalana