viernes, abril 20, 2007

abellir
conjugació



[de bell]


v 1 intr Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. Li abelleix tot el que veu.


2 pron Tornar-se benvolent envers alguna cosa; endolcir-se. S'abellí fàcilment a fer-ho.


3 abellir-se el cor Abellir-se. A la fi el cor se li abellí a venir.


Que maco, no? Via Marc i enciclopèdia catalana