blandícia
[1702; del ll. blanditia 'carícia, afalac', der. de blandus, -a, -um 'tendre' (v. bla)]

f 1 Manera de viure en què hom es dóna massa a la bona vida, a les comoditats, defugint treballs, fatics, preocupacions.

2 Afalac adulador.

Un troba unes perles en el diccionari...